El passat 1 de juny vaig conèixer una senyora amb un passat molt complicat, es diu Rosa Virgili i té 91 anys.
Rosa Virgili, exiliada a França durant la guerra civil va viure un etapa en la seva vida molt important a causa de la forta persecució de la dictadura franquista.
Breument i recordant tot allò, ens va explicar la seva emocionant història:
Es van conèixer amb el seu marit durant la batalla de l'Ebre, ell era un militar republicà opositor del règim franquista.
La Rosa, informada per el seu pare va assaventar-se que la guerra estava perduda i que hauria de fugir a França ja que els franquistas un cop van guanyar la batalla van intentar reprimir contra aquella persona de pensament republicà o en contra de la dictadura del Caudillo.
La Rosa estava molt enamorada del militar republicà, no li va importar deixar-ho tot i anar-se’n amb ell. Es van casar de seguida pel civil i van fugir a França mitjançant els Katiuska, camions russos.
Després van estar amagats tres mesos a Perpinyà a casa d'uns amics i al final van haver d'anar al camp de concentració de Sant Cebrià, que era per matrimonis.
Allà, un cop van arribar es van trobar amb una situació infrahumana on havien de dormir sobre la sorra i viure en una petita caseta de fustes que anava buscant el seu marit per acomodar a més de només rebrer d’alimentació brou d’api i pa dur de 21 dies aproximadament.
Tot i vivint en pèssimes condicions de misèria, Rosa mai es va penedir de la decisió que havia pres, fugir amb el seu marit.
Mentrestant, la Rosa es va quedar embarassada i quan estava de quatre a cinc mesos, li van parlar de la senyoreta Elisabeth Eidenbenz i de la maternitat d'Elna, (ella primer ajudava als orfes i després va passar a tenir cura de les embarassades).
En el seu setè mes, la van venir a buscar a ella i altres dones que també estaven en avançat estat, en un camió amb matrícula de Barcelona, anomenat Rocinante.
A la maternitat les alimentaven molt bé, tot venia de Suïssa.
Quan Rosa tenia 19 anys i 11 mesos, va tenir al seu fill que va pesar 4.200 kg Quan el seu fill tenia dos mesos, es va anar de la maternitat ja que el marit va trobar treball a França.
Van passar molt de temps anant i venint pel país i al final van tornar a Espanya. Rosa i el seu marit van decidir instal.lar-se a castellar del vallès on van tenir una filla.
Per acabar, he de dir que és un breu resum d'una dona que va viure una guerra, un exili i una postguerra i que mai oblidarà tot el que ha passat i lluitat. Encara que del que més agraïda està, és d'haver pogut tenir al seu fill a la maternitat, envoltades d'amor i afecte; a més d’insistir-nos en que no s’arrepenteix del que va fer al exiliar-se ja que el seu marit tot i estar difunt desde fa quinze anys pot assegurar que se l’estima tant com el primer dia.
" Rosa ets una dona encandadora".
Magda Jiménez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada